Coordinació [A-Z]

Cristina Barrial (Universitat Oberta de Catalunya)

Francisco Fernández-Trujillo (Universidad Complutense de Madrid)

Valentina González Alzola (Universitat Rovira i Virgili)

Ana Santamarina (Universidad Nacional de Educación a Distancia)

Contacte:

Resum

Els canvis i transformacions que han reconfigurat la ciutat contemporània han afectat al desenvolupament de la vida quotidiana. Això ha determinat profundament les formes de la reproducció social i les cures en els últims temps. Tant els règims com les estructures de reproducció social s'han vist adequades a les noves realitats. Factors com els processos migratoris, el desenvolupament de tecnologies i algoritmes, o les reconfiguracions de les estructures familiars plantegen un nou escenari en aquest sentit, al que hi volem parar atenció.

Aquesta taula aborda tres dimensions fonamentals de la ciutat urbana contemporània: cuidar, habitar i treballar. Davant d'aproximacions sectorials, la proposta parteix de la necessitat d'analitzar de quina manera aquestes esferes s'entrellacen a l'organització quotidiana de la vida i en la reproducció de desigualtats urbanes, aprofundint en les zones grises entre el treball i l'ausència de mediació econòmica; el treball formal i informal; o el que hi ha entre la comunitat i la individualització de la vida quotidiana i de les cures. La taula s'orienta a investigacions que examinin les formes concretes en què llars, barris, xarxes familiars, treballadores i treballadors sostenen la vida en contexts de creixent incertesa social, crisi de les cures, mobilitat intensificada, i fragmentació del treball.

Es posarà especial atenció a les experiències atravessades per la migració, la feminització del treball reproductiu, la distribució del temps desigual, i l'accés desigual a l'espai urbà. En aquests processos, entendrem els processos migratoris i les seves geografies, així com la mediació de les plataformes, com a objectes centrals en aquest sentit.

Coordinació

Marta Ill-Raga és doctora en Ciències Polítiques per la Universidad de Gante (2024). Actualment és investigadora a l'àrea de Cohesió Social i Urbana de l'Institut Metròpoli. És professora substituta de la UAB, professora col·laboradora de la UOC, i col·labora amb l'Institut d'Investigació Urbana de Barcelona (IDRA). Contacte:

Pablo Pérez Ruiz  és graduat en Història i Política (Universitat d'Edimburg) i té un màster en Estudis Globals (Universitat de California, Berkley). Actualment és doctorand de sociologia a la UNED. Investiga noves formes sindicals en el moviment de l'habitatge. Contacte:

Lucas Vaquero Álvarez és graduat en Filosofia, Política i Economia (UAM), amb màster en Sociologia Aplicada (UCM). Actualment és investigador predoctoral en Psicologia Social a la UCM. Investiga les formes d'organització de la resistència comunitària en els moviments per l'habitatge. Contacte:

Teresa Tiburcio: Antropòloga social, doctora per la Universitat Oberta de Catalunya (2025) i màster per la Freie Universität Berlin (2015). Actualment és investigadora postdoctoral a l'Institut de Llengua, Literatura i Antropologia del CSIC. Els seus interessos de recerca es situen a la intersecció entre l'antropologia urbana, els estudis socials sobre ciència i tecnologia (STS). Correu electrònic:

Alberto Crespo: Graduat en Sociología per la Universidad Complutense de Madrid, màster en Disseny Urbà i Territorial a la Universidad Politécnica de Madrid. Actualment treballa com a personal investigador a la UNED per al projecte LOG-COMMONS i fa la seva tesi doctoral a la mateixa universitat. La seva recerca es centre en l'habitatge, la transformació dels processos de gentrificació, i les noves formes de resistència que emergeixen en aquest context. Correu electrònic:

Resum

En un context urbà marcat per l’avenç del capitalisme rendista, la financiarització de l’habitatge i la creixent mediació tecnològica en la gestió urbana, aquesta taula proposa explorar les respostes que les logístiques comunitàries i els moviments pel dret a l’habitatge articulen davant la ciutat tecnosostenible. Entenem per logístiques comunitàries el conjunt d’operacions materials, organitzatives i afectives que permeten sostenir la vida quotidiana en contextos travessats per desigualtat i conflicte: des de la circulació d’aliments, cures i sabers fins a la gestió col·lectiva d’espais i infraestructures que fan possible la reproducció social fora, i sovint en contra, dels marcs hegemònics.

En un moment en què la tecnosostenibilitat es presenta com a única via possible de la producció urbana, aquesta promesa reprodueix i amplia lògiques urbanístiques heretades, vinculades amb el colonialisme, l’higienisme i la securitització. La digitalització de l’habitatge, l’expansió de plataformes immobiliàries i la creixent centralitat d’infraestructures de dades reconfiguren tant els mercats urbans com les condicions d’organització i control social.

Davant d’aquest horitzó, els moviments pel dret a l’habitatge, en les seves diverses formes, recentment a través de l’auge dels sindicats de llogateres, estan redefinint les formes contemporànies de conflicte urbà. Des de Madrid, Londres o Los Angeles fins a noves experiències a Europa i Amèrica Llatina, aquestes organitzacions despleguen repertoris d’acció col·lectiva per construir poder sostingut davant règims urbans marcats pel capitalisme rendista. Aquestes pràctiques s’articulen amb les logístiques comunitàries i els comuns urbans, formant infraestructures de contragovernança que disputen la financiarització de l’espai i la governança algorítmica.

La taula convida a contribucions que analitzin, des de l’etnografia i altres aproximacions teòrico-metodològiques, tant les innovacions organitzatives com les logístiques que emergeixen del sosteniment dels comuns urbans: pràctiques de suport mutu, infraestructures veïnals, xarxes digitals autònomes o dispositius d’autoorganització territorial. En conjunt, es busca pensar com aquestes pràctiques obren espais de conflicte i possibilitat, on es disputen els sentits d’habitar, sostenir i governar la ciutat més enllà de la tecno-utopia neoliberal. Així mateix, interessa explorar com aquestes pràctiques s’insereixen en tensions més àmplies relacionades amb la reproducció social, les desigualtats de classe, raça, gènere i estatus migratori, i les formes quotidianes de resistència davant la urbanització neoliberal.

Coordinació

Malet, Dani (Universitat Rovira i Virgili)

Milano, Claudio (Universitat de Barcelona)

Morell, Marc (Univeristat de les Illes Balears)

Resum

El turisme i la mobilitat urbana ja no s'organitzen per vies tradicionals ni són autònomes respecte l’hegemonia del capitalisme de plataforma (Srnicek 2016). Aplicacions digitals com Airbnb, Booking o TripAdvisor, no es limiten a la intermediació entre proveïdors i consumidors, sinó que manegen activament l'oferta, els preus, la visibilitat i la reputació dels intercanvis econòmics, socials i simbòlics. Mitjançant mecanismes com la fixació dinàmica dels preus, la geolocalització, els sistemes de rànquings, les ressenyes dels usuaris, la suspensió arbitrària de comptes o el mateix consum productiu a les xarxes socials, aquestes plataformes instauren a cop d’algoritme “pràctiques de govern” (Kingfisher i Maskovsky 2008), que reestructuren profundament el turisme i l'espai urbà.

Proposem, doncs, explorar críticament com la digitalització del turisme incideix en la transformació de la ciutat (Sequera 2024), amb tendències algorítmiques que orienten fluxos de persones i capital de manera desigual mentre aprofundeixen els processos d’elitització, tot desplaçant usos i grups socials. Alhora, volem atendre el treball que sosté aquest model de societat rendista (Durand 2021), així com les seves lluites contra uns règims laborals desregulats on l’explotació s’invisibilitza rere una retòrica de flexibilitat i emprenedoria, reproduint-hi jerarquies de gènere, “raça” i classe. En suma, prenem interès per l’algoritme que, lluny de constituir una innovació tècnica neutre, actualitza i amplia les lògiques depredadores d’extracció, aprofitament i control pròpies del capitalisme neoliberal, esdevenint una eina al servei de la financerització de l'experiència, el territori i el treball.

Bibliografia

Durand, C. (2021). How Silicon Valley Unleashed Techno-feudalism: The Making of the Digital Economy. Londres: Verso Books.
Kingfisher, C., i Maskovsky, J. (2008). “Introduction: The limits of neoliberalism”, Critique of Anthropology, 28(2), 115-26.
Sequera, J. (ed.) (2024). La ciudad de las plataformas. Transformación digital y reorganización social en el capitalismo urbano. Barcelona: Icaria Editorial.
Srnicek, N. (2016). Platform Capitalism. Cambridge: Polity Press

Coordinació

Caterina Borelli (Università Ca’ Foscari)

Corina Tulbure (Universitat de Barcelona)

Resum

En el context actual de la ciutat neoliberal, s’imposa un model de governança basat en la tecnosostenibilitat i el neohigienisme. Aquest paradigma busca, mitjançant algorismes i diferents formes de vigilància (policial, social, digital), eliminar la incertesa i estandarditzar els usos de l’espai públic. Davant d’aquesta pretensió de control absolut, aquesta taula de treball proposa reivindicar la volatilitat i la informalitat no com a estats transitoris o mancances de desenvolupament, sinó com a dimensions constitutives i resistents de la urbanitat contemporània.

Utilitzem aquí el concepte de volatilitat a la manera de Krause i Eriksen, com a perspectiva analítica per “pensar amb les persones i les ecologies des dels marges” (2023:1). La ciutat volàtil s’escapa de la fixació administrativa per la llegibilitat (Scott 1999) i funciona com un contrapunt crític a la rigidesa del control tecnològic. Interessa explorar com les pràctiques d’autoconstrucció, l’ocupació d’espais intersticials i els assentaments informals generen lògiques d’habitar que desborden els mapes dels planejaments oficials. Aquestes formes de vida, marcades per la precarietat material però també per una alta densitat relacional, constitueixen veritables "zones d’opacitat" davant l’ull panòptic de la Smart City. Les pràctiques informals i les connexions que s’hi creen generen umbrals socials i urbans (Stavrides 2019) on es redefineix el col·lectiu i es qüestiona l’estandardització neoliberal.

Convidem a presentar comunicacions que analitzin, des d’una perspectiva etnogràfica o crítica, els següents eixos:

1. Estratègies d’ocupació i autoconstrucció com a formes de producció urbana al marge del control estatal i de les lògiques del mercat.

2. La gestió de la incertesa i la temporalitat en contextos de precarietat habitacional.

3. Interferències quotidianes: pràctiques que desafien la vigilància i la governança algorítmica des de la informalitat.

4. Conflictes derivats de la pressió higienista sobre les formes de vida "volàtils".

5. Dimensions de la intimitat que emergeixen en espais informals i de resistència.

6. Imaginaris sobre el futur en contextos de volatilitat.

L’objectiu és debatre com allò informal i allò volàtil permeten imaginar una ciutat que no es rendeix davant l’automatització, prioritzant la vida quotidiana i el conflicte com a motors del comú.

Coordinació

Martín Boy. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET), Instituto de Investigaciones Gino Germani, Universidad de Buenos Aires (IIGG, UBA), Instituto de Estudios Sociales en Contextos de Desigualdades, Universidad Nacional de José C. Paz, Argentina (IESCODE, UNPAZ) -

Dianela Gahn. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET), Instituto de Humanidades y Ciencias Sociales del Litoral, Universidad Nacional del Litoral (IHUCSO LITORAL) -

Francesca Brunori. Sapienza Università di Roma -

Lucía Elena Cavalo. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET), Instituto de Investigaciones Gino Germani, Universidad de Buenos Aires (IIGG, UBA) -

Resum

Des de finals del segle XX, el gènere ha demostrat ser una categoria analítica especialment productiva en els estudis urbans. Aquesta ha permès il·luminar usos, experiències i apropiacions dispars de les ciutats, així com exposicions diferencials a diferents expressions de violència urbana i a processos d’estratificació, exclusió i invisibilització. Més recentment, aquesta categoria s’ha utilitzat per comprendre processos de digitalització urbana, atenent a com infraestructures, plataformes i dispositius tecnodigitals no només medien, sinó que configuren activament experiències urbanes generitzades.

En aquest marc, les tecnologies no operen com a eines neutrals, sinó com a assemblatges sociotècnics travessats per relacions de poder, valors i representacions que incideixen en la (re)producció de desigualtats de gènere en l’espai urbà.

Aquesta taula convida a presentar treballs empírics o teòrics que prioritzin el gènere com a categoria analítica i/o variable central, en intersecció amb l’ús, apropiació, disseny i governança de tecnologies en relació amb les ciutats, proposant un espai de discussió sobre temàtiques com:

- Les formes en què les tecnologies digitals (aplicacions, xarxes socials, plataformes) medien i (re)configuren de manera diferencial experiències urbanes generitzades, incloses experiències de disseny i activisme tecnològic des de perspectives crítiques (com les feministes), orientades a rearticular les relacions entre gènere, tecnologia i ciutat.

- Les violències de gènere en entorns digitals i els seus impactes en l’experiència urbana (com la difusió no consentida d’imatges o dades que afecten la seguretat i la mobilitat, i el paper de les tecnologies emergents com la IA).

- Les formes en què les identitats i representacions de gènere es (re)produeixen o es disputen en entorns digitals vinculats a la ciutat. Així, es proposa un diàleg interdisciplinari sobre la co-constitució de configuracions urbanes, tecnològiques i relacions de gènere, atenent a experiències situades i disputes polítiques que incideixen en com les ciutats i les seves tecnologies es dissenyen, s’utilitzen i es transformen.

Coordinació

Martin Lundsteen, Universitat de Barcelona,

Ainhoa Nadia Douhaibi Arrazola, Investigador independent,

Fonamentació

Aquesta Taula de Treball proposa analitzar críticament la convergència entre tecnologies urbanes emergents —especialment la intel·ligència artificial, els sistemes algorítmics i les infraestructures de vigilància— i la reconfiguració contemporània de les fronteres dins l’espai urbà. Partim de la hipòtesi que aquests dispositius no constitueixen una ruptura amb formes anteriors de govern urbà, sinó que reactualitzen i intensifiquen lògiques neohigienistes, securitàries i colonials pròpies de la modernitat urbana.

En aquest sentit, la tecnosostenibilitat opera com un marc legitimador que articula eficiència, seguretat i sostenibilitat amb pràctiques de classificació, exclusió i control diferencial de poblacions, particularment racialitzades i precaritzades. A través de mecanismes com el datafication, el scoring social o la vigilància predictiva, s’estableixen noves formes de fronterització que no només delimiten l’accés a recursos urbans —habitatge, mobilitat, serveis— sinó que també redefineixen les possibilitats mateixes d’habitar la ciutat.

La taula vol explorar com aquests processos s’inscriuen en dinàmiques més àmplies de capitalisme racial i financerització urbana, així com en la creixent imbricació entre tecnologies civils i infraestructures militars. Alhora, posa èmfasi en les formes de resistència emergents que, des de la quotidianitat, desborden o reconfiguren aquests dispositius: pràctiques de sabotatge, reapropiació tecnològica, solidaritats urbanes i formes alternatives de producció de l’espai.

Finalment, la taula convida a reflexionar sobre les possibilitats d’articulació entre recerca acadèmica, activisme i organització col·lectiva per disputar la governança algorítmica de la ciutat i obrir horitzons emancipadors. L’objectiu és contribuir a un debat crític sobre com es produeixen avui les fronteres urbanes i quines formes de vida urbana es fan possibles —o impossibles— sota aquests règims emergents.

Coordinació

Joaquín Benítez (CONICET/IIGG-Universidad de Buenos Aires)

María Agustina Peralta (IIGG-Universidad de Buenos Aires)

Barbara Brollo (Sapienza Università di Roma)

Víctor Riesgo (Universidad de Valladolid/Universidad Nacional de Eduación a Distancia -Universidad de Valladolid)

Emilia Tamburri (CONICET/IIGG-Universidad de Buenos Aires)

Fonamentació de la temàtica

L’expansió de les tecnologies digitals i de les plataformes ha consolidat un model d’acumulació basat en dades i algorismes que reconfigura les relacions laborals. Sota promeses de flexibilitat, innovació i autonomia, emergeixen noves formes de treball mediat per plataformes: des de modalitats precaritzades de la gig economy fins a configuracions associades a treballadors tecnològics altament qualificats que adopten estils de vida mòbils, agrupats sota la noció de nomadisme digital.

Lluny de constituir fenòmens desconnectats, aquestes posicions es poden analitzar com a part d’un continu travessat per noves formes de control, avaluació i organització del treball. Mitjançant dispositius algorítmics d’assignació, monitoratge i reputació, les plataformes actualitzen lògiques de precarització, autoexplotació i disciplinament, fins i tot en contextos presentats com a autònoms. En aquest sentit, el nomadisme digital es pot entendre com una forma estesa de treball plataformitzat, on la mobilitat s’alia amb infraestructures digitals que habiliten i regulen aquestes formes de vida i treball.

Aquestes transformacions també impliquen una reconfiguració de les subjectivitats laborals: la valorització de l’autonomia, l’imperatiu emprenedor, la gestió individual del risc i la internalització de lògiques de rendiment operen com a mecanismes centrals en la producció de subjectes treballadors. Tot i que afecten de manera diferent diverses posicions, comparteixen un mateix horitzó normatiu d’autooptimització i disponibilitat permanent.

En aquest marc, la Taula proposa explorar aquestes dinàmiques i tensions, convocant la presentació de treballs que facin referència, de manera no excloent, a les següents temàtiques:

- Transformacions en les modalitats d’ocupació i relacions laborals en contextos de plataformització.

- Canvis en les subjectivitats laborals: autonomia, autoexplotació, emprenedoria i gestió del risc.

- Desigualtats, segmentacions i jerarquies en el treball mediat per plataformes.

- Formes de regulació estatal i disputes entorn dels drets laborals.

- Experiències d’organització col·lectiva, resistències i noves formes d’acció.

- Articulacions entre plataformes digitals, espai urbà i vida quotidiana.

Coordinació

Gabriela Navas Perrone (Universitat Oberta de Catalunya, OACU)

Stefano Portelli (Grupo de Estudios Críticos Urbanos, Universidad Nacional de Educación a Distancia, Madrid)

Muna Makhlouf

Resum

Aquesta taula es proposa analitzar críticament el fenomen dels megaesdeveniments esportius i culturals com a peça fonamental de la depredació capitalista de les ciutats, operant com a dispositius tècnics i administratius per ocultar-ne les contradiccions. Així ho ha desvetllat el recent dèficit de més de 3 milions d’euros causat per la Copa Amèrica de Vela 2024 a Barcelona, evidenciant com les estratègies discursives i el lobby econòmic dels megaesdeveniments esportius i culturals aconsegueixen subordinar fins i tot les administracions menys corruptes. Tanmateix, la qüestió econòmica és només el símptoma d’una patologia més gran: la vinculació orgànica dels megaesdeveniments amb la corrupció, les polítiques urbanes neoliberals i les violacions de drets humans, incloent-hi expulsions i desplaçaments forçosos.

Malgrat aquesta acumulació sistemàtica d’evidències — que inclou dues dècades d’informes de les Nacions Unides i altres estructures transnacionals — la retòrica institucional que promou els megaesdeveniments genera una immunitat narrativa que neutralitza qualsevol perspectiva crítica. Sota aquest blindatge, el “llegat” olímpic es continua associant al rol aglutinador de Barcelona 1992 com a mite fundacional per a la ciutat i per als mateixos megaesdeveniments, obviant els seus impactes socials, polítics i urbanístics de llarga durada. Aquesta hegemonia discursiva aconsegueix desplaçar del debat públic realitats traumàtiques com el col·lapse financer després dels Jocs Olímpics de 2004 a Grècia; el Fòrum de les Cultures 2004 com a motor de l’especulació a Barcelona; la destrucció del teixit urbà tradicional del centre de Pequín per als Jocs Olímpics de 2008; la fractura social de Marsella 2013 “capital de la ruptura”; l’auge de la violència policial a Rio de Janeiro després del Mundial 2014 i els Jocs Olímpics de 2016; l’Expo Milà 2015 com a bombolla especulativa; o l’actual desplegament de l’“Estat bulldozer” al Marroc de cara al Mundial 2030. Mentre la gentrificació, la turistificació i les expulsions de població ja no gaudeixen de gaire respectabilitat, bona part del discurs hegemònic sobre els megaesdeveniments continua apel·lant al seu llegat en termes de “desenvolupament urbà”, ignorant dècades de recerques sobre els seus efectes nocius realitzades per periodistes, comitès locals i acadèmics.

En temps de genocidi, catàstrofe ecològica i enormes desplaçaments forçosos, cal entendre els megaesdeveniments com un fet social capaç de connectar la màquina d’extracció de valor del capitalisme neoliberal amb la ideologia de l’espectacle, del simulacre i de l’esfera pública desconflictivitzada del poder global. Estudiar “com pensen” i “què veuen” els megaesdeveniments, aplicant una antropologia política per visibilitzar el llegat dels megaesdeveniments passats i els seus riscos imminents actuals, ens permet desenvolupar perspectives crítiques capaces de confrontar col·lectivament aquesta lògica depredadora. En aquesta taula seran benvingudes:

- Les reflexions locals comparatives sobre les conseqüències socials i urbanes dels grans esdeveniments

- Discussions més àmplies sobre les seves implicacions polítiques i socials

- El rol dels megaesdeveniments en els desequilibris geopolítics neocolonials, i en l’augment de la persecució i marginació de poblacions racialitzades o dissidents

- Els megaesdeveniments com a “plataformes” o motors per a la innovació tecnològica, emulant el model de les grans exposicions del segle XIX

- El seu rol com a espais d’excepció, que capturen la cultura festiva, els rituals populars i les ideologies institucionals sobre l’espai públic

- Les anàlisis de les condicions de vida i els règims laborals de la mà d’obra que sosté els megaesdeveniments, així com la contradicció entre la monumentalitat de les obres i la vulnerabilitat de qui les construeix.

- Les reconfiguracions discursives que converteixen els megaesdeveniments en tècniques clau de l’amnèsia col·lectiva, operant com a motors de la transformació urbana i la reestructuració social i política en contextos geogràfics diversos

- El llegat de la contradicció entre esdeveniments efímers i estructures permanents, en l’ús actual dels espais produïts durant els megaesdeveniments.

Referències

ARF (Assemblea de Resistència al Fòrum 2004), Espai en Blanc, Col.lectiu Ariadna Pi de l’ICA. 2004. La otra cara del Fòrum de les Cultures S.A.. Barcelona: Bellaterra.

Cage International. 2024. The Games of Shame: Can the 2024 Paris Olympics Whitewash Genocide and Widespread Exclusion? Https://cage.ngo.

COHRE, 2007. "Fair play for housing rights. Mega-events, Olympic Games and evictions".

Comitê Popular da Copa 2014. Megaeventos e Violações dos Direitos Humanos no Rio de Janeiro: Dossiê do Comitê Popular da Copa e Olimpíadas do Rio de Janeiro. https://memoriaaudiovisual.org/wp-content/uploads/tainacan-items/5/2469/2014_dossie_copa_comite_rio.pdf

Douglas, Mary. 1996. Cómo piensan las instituciones. Madrid: Alianza.

HRW, 2004. Demolished: forced evictions and the tenant's rights movement in China", Human Rights Watch, vol.16, Nº 4.

Mallon, Bill. 2000. “The Olympic Bribery Scandal”. Journal of Olympic History May, 11-27.

Mascarenhas, Gilmar; Bienenstein, Glauco; Sánchez, Fernanda (orgs.). 2011. O jogo continua. Megaeventos esportivos e cidades. Rio de Janeiro: Universidade Estadual do Rio de Janeiro.

OHCHR, 2010. Report: Mega-events and the right to housing. A/HRC/13/20. Special Rapporteur on the Right to Housing. https://docs.un.org/A/HRC/13/20.

ONU, 2021. “Major Sports Events and Corruption”, in Global Report on Corruption in Sports, pp.271-297. https://www.unodc.org/res/safeguardingsport/grcs/22-03221_SPORTS_CORRUPTION_2021_Full_report.pdf

ONU, 2025. Salvaguardar el Deporte de la corrupción: enfoque en los países de las Américas y el Caribe. https://www.unodc.org/documents/Safeguardingsport/Publications/Focus_on_countries_in_the_Americas_and_the_Caribbean_spanish.pdf

Le Revers de la Médaille. 2024. Rapport final. 4 Novembre. https://lereversdelamedaille.fr/wp-content/uploads/2024/11/Rapport-final-Le-revers-de-la-medaille-4_11_24_compressed-1.pdf

Rodríguez, Jesús. 2024. “La ‘Directa’ destapa l’enginyeria comptable que falseja les dades de la Copa Amèrica”. La Directa 599, https://directa.cat/la-directa-destapa-lenginyeria-comptable-que-falseja-les-dades-de-la-copa-america/

Sánchez, Fernanda; Bienenstein, Glauco; Leal de Oliveira, Fabricio y Novais, Pedro (orgs.). 2014. A Copa do Mundo e as cidades. Políticas, projetos e resistências. Niterói: Universidade Federal Fluminense.

Scopp, Megan. 2025. The Role of Major Sporting Events in Human Rights Violations: FIFA, the Olympics, and Beyond. Human Right Research Center, April 10. https://www.humanrightsresearch.org/post/the-role-of-major-sporting-events-in-human-rights-violations-fifa-the-olympics-and-beyond

Scott, James. 2021. Lo que ve el estado. Madrid: Fondo de Cultura Económica.

Simson, VYV and Andrew Jennings, 1992. The Lords of the Rings: Power, Money and Drugs in the Modern Olympics. Simon & Schuster.

Coordinació

Luana Pfeifer Raiter, Universidade De Estado de Santa Catarina-PPGT, CAPES-PDSE; ERRO Grupo,

Pedro Diniz Bennaton, ERRO Grupo; OACU, CPC,

Descripció

La veritat és que aquesta proposta és només una manera de subvertir la convocatòria feta per OACU per a les seves jornades i introduir, mitjançant la dissimulació, en un acte movedís, alguna acció al carrer que pot provocar algun conflicte urbà per tal d’observar-ne les possibles perspectives antropològiques durant els dies de les jornades. Per això aquesta proposta també podria estar vinculada a tots els eixos temàtics de les jornades, engolint de manera antropofàgica tots els eixos i totes les taules proposades fins ara.

És a dir, una persona que vol inscriure’s en un congrés i no se sent segura de quin eix escollir (i això passa sovint amb acadèmics interdisciplinaris) es troba en una situació movedissa: quan pensa anar cap a un eix, de seguida sorgeix una raó per triar-ne un altre, o pitjor encara, una raó encara més forta per no triar aquell eix que ja havia escollit. Al final, la persona vol escollir més d’un eix, o tots els eixos, i alhora acaba no escollint-ne cap, o es queda trista per haver escollit un eix que no li correspon. I quan presenta la seva comunicació acaba semblant una alienígena al congrés, una desplaçada, una turista, una immigrant, una persona que no pertany al que ha escollit.

La taula movedissa penetra totes les taules, és lliscant, desplaçada, perquè presenta una altra manera de fer el que fem des de fa tant de temps: una taula, una persona que parla i altres que l’escolten mirant-la frontalment. La taula movedissa busca trencar aquesta disposició avorrida dels cossos en actes acadèmics per intentar desplaçar-se per la ciutat mentre s’hi presenta alguna ponència. L’aparell que desplaça aquesta taula movedissa és tan senzill com aquesta proposta: com canviar totes aquestes dinàmiques tan antigues de les taules estàtiques, als interiors de la universitat, tancades a la ciutat, fàl·liques. La taula movedissa es troba en moviment, la persona que parla tremola pels carrers, la seva veu tremola, les persones són intervingudes pel discurs que tremola, per aquest objecte mòbil; els cossos que escolten aquest discurs tremolós veuen la taula, o no, i intervenen en aquest moviment movedís.

La ciutat habita la taula i la taula l’habita. Al final estem en unes jornades de l’OACU, i tota jornada, com aquesta en memòria de la nostra Juli, també pot ser un ritu de pas. I les seves taules també poden passar, passejar, lliscar, moure’s per l’espai urbà. Podríem dir que la taula movedissa és el propi détournement d’aquestes jornades de l’OACU. Aquest détournement, que també pressuposa una deriva amb la taula movedissa, és un intent de reubicació i de resignificació.

Pretenem que aquest ritu passi principalment amb els participants de la taula, però especialment amb aquest objecte tan íntim per als acadèmics: la taula, a través d’una taula que es mou pels carrers. Amb l’objectiu de crear una altra actitud davant les nostres vides en taules, una nova manera de viure la taula, pensem una taula que es connecta directament amb la vida quotidiana per provocar un acostament directe a la realitat en el seu instant.

Per això proposem aquesta taula movedissa per intentar-ho, de manera peripatètica, entre pensar, parlar i caminar, una experiència per percebre també de manera pràctica alguns significats del que és una “jornada”: una reunió o congrés; un temps de durada del treball; un camí que es recorre regularment en un dia de viatge; en l’obra escènica, cadascun dels seus actes; el temps de la vida i el seu final; el viatge que els reis feien als llocs reials; el trànsit de l’ànima d’aquesta vida a l’eternal...

Aquesta taula és la contribució més errant que hem pogut imaginar per marcar i celebrar aquest moment de l’OACU, i aquest homenatge a Juliana Marcús.